la juventut AVUI

Actualment la joventut ha passat a un primer pla. El seu poder i influència és molt major avui que fa uns anys. Els joves constituïxen sens dubte un sector excel·lent dintre de la comunitat. Assistim a una "juvenilización" de la societat. Els joves imposen les seves formes de parlar, modes, gustos, aficions... en la societat. Factors que expliquen l'actualitat dels joves - Un d'ells, és el poder econòmic dels joves. Són els principals consumidors de certs productes. El seu poder econòmic s'ha fet més manifest perquè gasten els diners en articles molt cridaners, i el seu consum tendeix a concentrar-se en determinats sectors del mercat. - Les demandes dels joves s'han fet importants dintre de la societat i les seves activitats són difoses pels mitjans de comunicació de masses: la premsa, la ràdio i la T.V. tendeixen a crear mitologies de la joventut. Divulguen la imatge del "jove típic" i els quals no s'ajusten a ella comencen a notar que és com si els faltés una mica. Els adults poden reaccionar davant això amb una barreja d'atordiment, desdeny o enveja. - Un altre dels motius d'aquest auge es deu a l'acceleració del desenvolupament psicofísico. Les nenes es fan dones abans, els nois arriben a la maduresa física abans. Els problemes sexuals, religiosos, polítics, socials, familiars..., etc., apareixen també abans que en eres històriques anteriors. - Els joves es troben cada vegada més capacitats per a adaptar-se al món que viuen, avui es llegix més, s'estudia més que en els temps dels nostres pares. Resulta evident el nombre de joves que freqüenta les escoles, col·legis, instituts, escoles tècniques, centres d'arts i oficis, universitats... etc. Es crea un gran sentit comunitari i una sensibilitat nova per a sentir la injustícia social. - Els joves es troben en condicions més avantatjoses que l'home madur o ancià que tenen ja fetes les seves vides. El canvi ràpid, el progrés i les novetats són assimilades més prompte pels joves. - El mateix increment de la població juvenil -en el nostre país existeixen 13 milions de persones menors de 25 anys, o sigui gairebé el 45% de la població total- implica problemes de falta de llocs de treball, falta d'espai en escoles i universitats i això crea de vegades problemes i actituds agressives. - Al costat d'això, cal destacar l'important paper que va tenint la dona en la vida social i cultural. De ser solament núvia, esposa, ha passat a ser companya, amiga i membre del mateix equip de treball o estudi. En les escoles, fàbriques, oficines, comerços, universitats... la dona està moltes vegades lluitant per equiparar-se a l'home, tenint el mateix paper, similars necessitats i les mateixes metes que l'home. Hi ha una major relació entre nois i noies, i això fa que aquestes relacions es produeixin en un clima de major naturalitat i exempt dels prejudicis i tabús d'altres èpoques. Tots aquests factors i molts altres han de tenir-se en compte per a conèixer i comprendre als joves. Per aquest motiu solament un enfocament pluridimensional sigui vàlid per a un coneixement més exacte de com són els joves actuals. La rebel·lia juvenil Els joves amb tota la seva viva imaginació, la seva capacitat creadora, la seva rapidesa de reflexos, fàcil memòria i la seva propensió a l'entusiasme viuen en un món rígid, dut pels majors, als quals s'enfronten. Els joves acusen als majors d'un excessiu amor pels diners i el benestar, d'una explotació de la gent, de deshonestidad en els negocis, corrupció en la política i un acusat conservadorisme i hipocresia. Ataquen el "bon aparentar" davant la societat. Rebutgen la societat establerta i dintre d'ella, les seves xacres i, en moltes ocasions, també els seus assoliments. Per això es marginen de vegades, entenent de manera diametralment oposada als adults les grans qüestions de la vida: amor, treball, religió. En aquesta oposició són tan dogmàtics com els adults en la seva seguretat instal·lada. Els adults, per la seva banda, acusen als joves d'irresponsabilitat i incongruència, del seu afany destructor sense oferir un programa constructiu a canvi, d'una visió del present que ignora el passat i d'un idealisme utòpic que no conduïx a no-res pràctic. Els joves, diuen els adults, desafien les normes i l'autoritat que les manté, adopten maneres i abillaments excèntrics, no s'ajusten als patrons convencionals de la convivència entre els sexes, protesten massa en les seves cançons, violències, manifestacions... "En els meus temps..." és la seva frase favorita. En síntesi, els joves es queixen de falta de llibertat -l'opressió de la societat de consum- i els adults els acusen de falta de responsabilitat. Què subjeu sota aquest conflicte? Es tracta, sens dubte, d'un conflicte de valors molt complex, inherent a la societat industrial contemporània. Molts dels principis bàsics del comportament humà, indiscutidos durant segles, han estat substituïts per valors canviants que es recolzen en arguments de modernitat, lligats al desenvolupament científic i tècnic i als canvis socials. D'ells es deriva un enfrontament entre aquestes maneres d'actuar més propicis dels joves i el que ells mateixos pejorativament consideren tradicions superades. Aquestes conductes no poden entendre's com problemes merament individuals sinó que tenen el seu origen en els conflictes de la nostra societat. Moltes conductes "marginals" han d'entendre's com una resposta peculiar de l'individu a l'estructura social. I així determinades persones, com poden ser els joves, són més vulnerables i poden ser afectats per aquests conflictes socials.

defraudats¿?

A la gent jove no se li poden fer plantejaments com els quals aquest personatge oferia a aquell noi. Amb ideals d'aquest tipus és difícil donar sentit a la vida de ningú. I el cas és que de vegades, amb els nostres curts ideals, podem donar-los bastant motiu per a pensar així. I s'uneix que l'etapa adolescent facilita un cert aire desmitificador, com de persona que creu que ja ho ha vist i provat gairebé tot -i gairebé sempre amb certa decepció-, i no troben sentit a gairebé gens. Una mica semblat al que queda caricaturitzat en aquesta anècdota. Poden passar per una fase en la qual sembla com si per a ells l'important fora només l'immediat, i no s'atreveixen a creure en no-res més, perquè tenen por a decebre's després. Prefereixen creure en poc i esperar en no-res, perquè així se senten més segurs. Quan vegem que els succeïx una mica d'això, cal procurar donar-los ànims i protegir la seva confiança en si mateixos. Dir-los que és millor somiar un poc encara que després de vegades un s'equivoqui. Tenir esperança, encara que de vegades es vegi defraudada.

http://www.aciprensa.com/Familia/rebeldia2.htm

la generació del sentiment

Al costat de l'Estàtua de la Llibertat caldria erigir un monument en homenatge a la Responsabilitat?. El sobreviviente dels camps de concentració nazi tal vegada es fixés, al llançar semblant sentència, en les generacions nord-americanes de després de la segona Guerra Mundial, aquelles que van abanderar la llibertat sexual, van estendre el consum de droga i van generalitzar el divorci i l'avortament, fins a convertir-los en elements definidors de la societat moderna. De la boca de tants milions d'homes i dones no es despenjava la paraula ?llibertat? per a justificar semblants abusos, una llibertat desproveïda de responsabilitat que els ha conduït a l'amargor, al buit, tal com relaten pel·lícules com ?American Beauty? o ?Les Hores?. La veritat és que aquest corrent fa anys que es va contagiar des dels Estats Units a la resta del món. Qui avui tenim entre vint i trenta anys vam ser els primers a sofrir a causa dels eslògans que van confondre als nostres pares, aquells utòpics del 68, que ens van educar en un món en el qual prevalen els sentiments sobre la raó. Basta fer un cop d'ull als instituts i col·legis per a adonar-se que els nostres joves tenen un grandísimo cor..., desproveït de cap per a regir-lo. Fa uns mesos els carrers d'Espanya es van omplir de manifestacions ?que en molts casos van acabar en algarada? per a protestar contra la nova llei d'ensenyament, que proposa rescatar la cultura de l'esforç enfront de la laxitud en la qual s'han perdut unes quantes promocions de xavals que desconeixen l'educatiu que pot ser, en alguns casos, un suspens. Són joves nascuts en la llibertat, als quals (gràcies a l'obstinació dels nostres governants) des dels tretze anys se'ls fomenten les relacions sexuals ?segures?, oferint-se'ls tota una gamma de clíniques privades per a resoldre els seus embarassos quan falla aquesta pretesa ?seguretat?. Joves que han passat de la marihuana dels inconformistas a les pastilles amb noms divertits, perquè creuen que la nova droga no deixa petjada. La societat ens presenta una manera de viure en el qual l'única cosa que importa és el que sent el cor a cada moment, una espècie de viure naif, infantil, de greus conseqüències. Un bon exemple d'aquesta proliferació del capritx és l'índex de matrimonis que acaben en fracàs als pocs mesos de les noces. Sé que és un exemple incòmode, perquè tots tenim alguna experiència propera, alhora que estic convençut que hi ha raons que justifiquen el fracàs matrimonial, més enllà d'aquesta anàlisi sobre l'ús equivocat de la llibertat. Però en la majoria dels casos, el motiu del desastre no és altre que el de l'abús dels sentiments. És a dir, un es casa per a gaudir en companyia de l'altre dels capvespres, de les nits de lluna plena i violí, dels viatges a països ignotos, dels quiebros i floretes del cor enamorat..., com si pretenguéssim complir al peu de la lletra el contingut d'un mal bolero. Però quan els capvespres es cobrixen de núvols, les nits s'enterboleixen amb alguna discussió, no hi ha diners ni per als hotels i el cor es decep al descobrir a l'altre gens més despertar-se... arriben els dubtes, aquest pensar que el matrimoni no era el nostre, i en el cap comença a bategar la paraula ?divorci? com única sortida per al desencantament. Amos de la llibertat Quan un és autèntic amo de la llibertat, perquè respon dels seus actes (tant dels seus encerts com de les seves equivocacions), no va al matrimoni només per a gaudir, sinó perquè l'altre descobreixi en el nostre servei la raó de la seva felicitat. És llavors quan es pot compartir amb el mateix delit un capvespre com una tempestat de pluja i calamarsa, les nits de lluna i violí com el perdó després d'una discussió, els viatges a països llunyans com els passejos pel parc més proper a la nostra casa, les floretes d'un cor enamorat com el riure que ens provoca el nostre príncep blau gens més despertar-se. Al cap i a l'últim, la raó ens diu que els sentiments poden ser traicioneros, i que només el compromís és garant per a la nostra estabilitat, per a la dels nostres fills i per a la d'aquesta societat despistada. Quina bé seria que qui governen aixequessin aquesta estàtua amb la qual somiava Vikytor Frankl.

http://www.aciprensa.com/Familia/jovenes.htm

JOVESSS

Molta gent pensa que la unica cosa que fem en el nosrte temps lliure no és ni estudiar, ni llegir... Numés fer botellón,

sortir de festa, drogar-nos... etc etc

I tot això perqué només ho faci una petita minoria no que sigui lo que fem tots.

Peró bé, suposu que estem en una societat massa tancada de ment i conservadora, que potser s'escandalitza massa per petites coses i no en veu més enllà dels tòpics, i dels perjudicis que un grup de persones imposen a un altre per por putser.. o putser numés per diversió.

El cas és que, en ple segle XXI tots deuriem de tenir la ment més oberta i no deixar-nos guiar pels tòpics i veure a la generació que som els joves, que al cap i a la fi som el futur del món, i donar-nos més facilitats i ajudar-nos més.

NO CREIEU¿?

http://images.google.es/images?hl=es&q=botellon&btnG=Buscar+im%C3%A1genes&gbv=2

ELS JOVES EN L'ACTUALITAT

Cumeçu aquest blog parlant de nosaltres, els joves. Que sembla ser que la gent en té molts de perjudicis sobre nosaltres, putser per determinades sèries de la tele, per el comportament d'un petit grup o putser perqué és més fàcil culpar a algú que assumir que s'estan equivocant.

Personalment, desde sempre m'han ensenyat a no jutjar per les aparences, a l'escola, la familia..
però, de debó que tothom seguim aquest mateix consell?
És lícit jutjar llavors a algú per la seva manera de vestir, de pensar o de viure?

Putser cadacú deuriem de reflexionar sobre nosaltres mateixos i en comtes de contar ovelles abans d'anar-nos a dormir, deuriem de contar els nostres defectes.

que creieu?